Catàleg elaborat per en Martí Colomer Carbonell en el marc del projecte de Servei Comunitari (2022).
dimarts, 19 d’abril del 2022
dimecres, 6 d’abril del 2022
CATÀLEG DE PLANTES AROMÀTIQUES 11: ROMANÍ
Nom científic: Rosmarinus officinalis
Nom en Català: Romaní
Nom en Castellà: Romero
Nom en Anglès: Rosemary
Nom en Francès: Romarin
Informació: És un arbust perenne i aromàtic d'un metre d'alçada normalment, encara que pot arribar als 2 metres. Les fulles són lanceolades, tenen un color verd brillant a l'anvers i blanc tempestuós al revers; en aquestes, la divisió del marge és simple i la superfície revoluta. Les inflorescències són petites agrupacions de poques flors agrupades en petits conjunts racemosos curts situats en posició terminal.
Època: Quasi tot l'any
Usos: Les fulles del romaní, tant les fresques com les seques, es fan servir com a espècies per aromatitzar carns i aus. És especialment apreciat com a condiment de la carn de be.
També serveix per condimentar sops, preparacions a base de verdures, i salses per acompanyar la pasta. Té també un efecte similar al dels antiinflamatoris i millora l'activitat circulatòria, sobretot a les extremitats inferiors, essent així un bon cicatritzant.
També ha estat demostrat el seu ús en el tractament de l'alopècia.
El fum del romaní serveix com a tractament per l'asma.
CATÀLEG DE PLANTES AROMÀTIQUES 10: ESPÍGOL
Nom científic: Lavandula angustifolia
Nom en Català: Espígol
Nom en Castellà: Lavanda
Nom en Anglès: Lavender
Nom en Francès: Lavande
Informació: És una espècie sufrútic que pot superar fàcilment el metre d'alçada, amb tiges quadrades, una mica piloses i generalment amb angles arrodonits; les fulles, de 2-6 cm per 2-5 mm són més o menys lanceolades, agudes, senceres, verdes, amb el nervi central excel·lent al revers, eventualment amb marge revolut.
Època: Podem començar el cultiu de l'espígol a planters protegits a finals d'hivern en zones amb clima fred o bé sembrar-la directament a l'hort o al jardí a principis de primavera. No obstant això, si us trobeu en un clima temperat, podeu cultivar-la pràcticament durant tot l'any.
Usos: És una planta relaxant, digestiva i estimulant de l'activitat de l'organisme. Té un sabor fort i potent. A part de ser relaxant pels seus components químics, també ho és si fem aquesta recepta, ja que requereix arrancar les petites flors de l'"espiga" una per una, una activitat de molta paciència que també ens relaxa.
CATÀLEG DE PLANTES AROMÀTIQUES 7: MARIA LLUÏSA
Nom científic: Aloysia citrodora
Nom en Català: Maria Lluïsa 
Nom en Castellà: Hierba Luisa
Nom en Anglès: Herb louise
Nom en Francès: Louise aux herbes
Informació: És un arbust caducifoli de fins a tres metres d'alçada. Les seves fulles apareixen agrupades en verticils trímers, que tenen fins a 7 cm de longitud, són lanceolades, apicades, amb el marge llis o molt finament serrat i un pecíol molt curt, de color verd clar pel feix, amb el revers marcat per glàndules olioses ben visibles. Acomiaden una forta fragància a llimona i una mica mentolada.
Època: Tardor, hivern, primavera
Usos: Ajuda a combatre l'estrès oxidatiu i contribueix a prevenir l'envelliment i algunes malalties. La majoria dels compostos orgànics que conté són antioxidants, però cobra especial importància el canfè. La majoria dels compostos orgànics tenen poder antiinflamatori, cosa que la converteixen en un calmant natural per alleujar dolors lleus. Gràcies al seu contingut en melatonina, ajuda a combatre l'insomni i controlar els nervis.
CATÀLEG DE PLANTES AROMÀTIQUES 8: CAMAMILLA
Nom científic: Matricaria chamomilla 
Nom en Català: Camamilla
Nom en Castellà: Manzanilla
Nom en Anglès: Camomile
Nom en Francès: Camomille
Informació: És una planta herbàcia anual que fa de vint a quaranta centímetres d'alçada. L'arrel és axonomorfa, té una tija cilíndrica, erecta i ramificada, molt aromàtica. Les fulles sèssils es troben alternades, són d'un color verd intens, poden ser pinnades, bipinnades i tripinnades, amb l'àpex estret i espinós. Els folíols són lineals i petits.
És una planta hermafrodita. Les nombroses branques secundàries acaben en un capítol floral, els capítols s'uneixen a la tija per un llarg peduncle.
Època: Les llavors d'aquesta planta, la mata erecta, anual o bianual de les quals adquireix una extensió de 10 a 38 cm, es cultiven en qualsevol època de l'any perquè creixin a la tardor o primavera. Prolifera per germinació espontània i, si vols recol·lectar-la, ho has de fer a l'estiu.
Usos: S'utilitzen les flors i les fulles per tractar un gran nombre d'afeccions: trastorns digestius (dolor d'estómac, indigestió, dispèpsia, còlics, diarrees), afeccions renals i de la bufeta, dolors menstruals.
CATÀLEG DE PLANTES AROMÀTIQUES 9: ORENGA
Nom científic: Origanum vulgare
Nom en Català: Orenga
Nom en Castellà: Orégano
Nom en Anglès: Oregano
Nom en Francès: Origan
Informació: És una herba perenne que forma un petit arbust rabassut d'uns 45 cm d'alçada. Les tiges, de forma quadrada, que sovint adquireixen una tonalitat vermellosa, es ramifiquen a la part superior i tendeixen a esfullar-se a les parts inferiors. Les fulles sorgeixen oposades, ovalades i amples, d'entre 2 i 4 cm, amb vores senceres o lleugerament dentades i amb vellositat a l'anvers. Les seves diminutes flors, de color blanc o rosa, que neixen en estretes inflorescències terminals molt ramificades, estan protegides per diminutes fulles de color vermellós.
Època: Les millors èpocas són en la tardor i la primavera.
Usos: L'orenga és una herba aromàtica molt apreciada gastronòmicament, ja que aporta una intensa personalitat a les elaboracions en què participa com a condiment. Les seves propietats han estat àmpliament estudiades, sent les més importants la seva activitat antioxidant, antimicrobiana i, en estudis força primaris, antitumoral, antisèptica, i també se'l considera tònica i digestiva. A la medicina popular, la infusió d'orenga ha estat utilitzada com un auxiliar en el tractament de la tos.
CATÀLEG DE PLANTES AROMÀTIQUES 6: FARIGOLA
Nom científic: Thymus vulgaris Nom en Català: Farigola
Nom en Castellà: Tomillo
Nom en Anglès: Thyme
Nom en Francès: Thym
Creix en llocs àrids i pedregosos de la regió mediterrània occidental. És una planta medicinal per excel·lència, amb propietats antisèptiques, antiespasmòdiques, tòniques, etc., i aporta una essència rica en timol. També s'utilitza àmpliament en molts plats mediterranis.
Època: La sembra es realitza a finals d'hivern per disposar de plantes ja adultes durant la primavera i l'estiu. Tot i que no és la millor opció, també
es pot sembrar a finals d'estiu per disposar de farigoles durant la tardor
Usos: Es pot utilitzar com a condiment.
Com a antisèptic sobre úlceres i ferides. La tintura de farigola és molt efectiva contra l'acne.
En infusió s'utilitza contra la bronquitis, laringitis i antidiarreic. També posseeix propietats antiinflamatòries
CATÀLEG DE PLANTES AROMÀTIQUES 4: SAJOLIDA
Nom científic: Satureja montana 
Nom en Català: Sajolida
Nom en Castellà: Satureja
Nom en Anglès: Savory
Nom en Francès: Sarriette
Informació: Nativa de les regions temperades i càlides de la Mediterrània, és un petit arbust semillenyós que pot assolir els 40 cm d'alçada, amb fulles verdes, oposades, oval-lanceolades. Les flors són petites i de color blanc. Li agraden els llocs assolellats i prefereix els terres que drenen bé.
Època: Sol recol·lectar-se al final de l'estiu, en plena floració i es pot consumir en fresc o un cop assecada a l'ombra.
Usos: A la cuina té reputació d'acompanyar molt bé llegums i carns, així com plats lleugers de pollastre o gall dindi. Té ús medicinal com a estimulant i afrodisíac. S'utilitza sovint com a herba espècia culinària, però té beneficis medicinals, especialment per a l'aparell digestiu. Tota la planta, i especialment els brots florals, són mitjanament antisèptics, aromàtics, carminatius, digestius, expectorants i estomacals.
CATÀLEG DE PLANTES AROMÀTIQUES 5: SÀLVIA
Nom científic: Salvia officinalis 
Nom en Català: Sàlvia
Nom en Castellà: Salvia
Nom en Anglès: Salvia
Nom en Francès: Sage
Informació: És una planta perenne aromàtica de fins a 70 cm d'alçada. Tiges erectes i pubescents. Fulles peciolades, oblongues i ovals, més rarament lanceolades, amb la nervadura ben marcada. Flors blanc-violàcies en raïms, amb corol·la de fins a 3 cm, el llavi superior de les quals és gairebé recte; el calze és més petit que la corol·la amb tonalitats púrpures.
Època: La plantarem a mitjans o finals de primavera al seu lloc definitiu, encara que podem fer planter la primavera anterior per plantar-la, l'ideal és reproduir-la per esqueix llenyós a finals d'estiu.
Usos: La sàlvia repel·leix la mosca blanca, la papallona blanca de la col i els llimacs. A la cuina, la sàlvia s'utilitza com a potenciadora de la farigola i el romaní, com a aromatitzant, per emplenar carns i peixos i per amanir formatges. Les fulles s'utilitzen per a l'elaboració de te.
CATÀLEG DE PLANTES AROMÀTIQUES 3: POLIOL
Nom en Català: Poliol
Nom en Castellà: Poleo
Nom en Anglès: Pennyroyal
Nom en Francès: Pouliot
Informació: Les seves erectes tiges quadrangulars, molt ramificades, poden arribar a mesurar entre 30 i 40 cm. Les fulles són lanceolades i lleugerament dentades, de color entre verd mitjà i fosc i es disposen oposades al llarg de les tiges. Les diminutes flors rosades neixen agrupades en estretes inflorescències globoses.
Època: L'època més recomanable per plantar-la és la primavera, encara que si ho fem a la tardor també podrem obtenir bons resultats, especialment si es fa amb esqueixos.
Usos: El seu ús més generalitzat és justament a Oaxaca, on és comú que la gent l'inclogui en platerets i begudes que generalment s'ofereixen a festes tradicionals de pobles. Es tracta d'un ingredient cerimonial, que acompanya a la perfecció receptes de fesols, mols i brous.
CATÀLEG DE PLANTES AROMÀTIQUES 2: TARONGINA
Nom científic: Melissa officinalis Nom en Català: Tarongina
Nom en Castellà: Toronjil
Nom en Anglès: Orange
Nom en Francès: Orange
Informació: És una planta herbàcia perenne que arriba a fer fins a 150 cm d'alçada. La tija és recta i ascendent, quadrangular, ramificada i lleugerament pilosa, creix anualment, ja que mor a l'hivern, però les arrels són perennes i torna a créixer.
També són piloses pel costat de l'anvers, tenen l'àpex agut, la inserció a la tija és cordada i la disposició a la fulla és de forma verticil·lada. Són de color verd, en general més fosc a l'anvers i més clar al revers i desprenen una aroma característica de llimona.Tenen el pedicel curt, la corol·la corbada cap a dalt i eixamplada a la part superior, és bilabial amb el llavi superior recte i bilobulat i l'inferior trilobulat. El calze té tretze nervis i també és bilabial però a l'inrevés, amb el llavi superior de tres dents i l'inferior de dos.
Època: juny, juliol, agost, setembre
Usos: S'utilitza en infusió, en extracte fluid o sec o en essència. Es comercialitza la famosa aigua del Carmen o aigua de melissa, que s'obté per la destil·lació de diferents drogues amb alcohol. Aquestes drogues són principalment les fulles de melissa, però també la canyella, la nou moscada o el clau.
CATÀLEG DE PLANTES AROMÀTIQUES 1: MENTA
Nom en Català: Menta
Nom en Castellà: Menta
Nom en Anglès: Mint
Nom en Francès: Menthe
Informació: Són unes plantes herbàcies perennes i aromàtiques que arriben a una alçada màxima de 120 cm aproximadament. Posseeixen estolons subterranis i superficials que sovint les converteixen en invasives. Les fulles, sovint lleugerament pubescents, es disposen en parells oposats, simples i de forma oblonga a lanceolada, sovint amb marge dentat. Les flors, de colors blanc o porpra, sorgeixen en espigues terminals, són bilabiades, amb quatre lòbuls desiguals. El fruit és una càpsula amb fins a quatre llavors.
Època: La collita pot tenir lloc generalment des del final de la primavera fins al començament de la tardor.
Usos: La destil·lació de la menta produeix un oli ric en mentol, substància de valor comercial i àmpliament utilitzada en la producció d'aliments com llaminadures, locions per afaitar, productes bucals (crema dental, col·lutori), perfums, insecticides ...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
