ÀTOMS I NINES RUSSES

1. Amb les nostres nines russes volem representar l’estructuració de tot allò que existeix en diferents nivells des del més gran, l’Univers, fins a la una de les unitats de matèria més petites, l’àtom.
Les nines tenen pintat al cap, un àtom, cada cop més gran en línia descendent de mida perquè cada cop s’han sabut més coses sobre l’àtom i la precisió ha estat cada vegada més gran. Al mateix temps, cada nina té un dibuix. Partim d’allò més gran, l’Univers, després passem al nostre planeta, després als éssers vius multicel·lulars (en els quals ens hi incloem nosaltres), després passem a la cèl·lula com a unitat de vida, després a una substància clau per a la vida, l’aigua, més endavant a la unitat química bàsica de l’aigua, és a dir, la seva molècula (2 àtoms d’hidrogen i un d’oxigen) per acabar a la nina més petita que seria l’àtom. Designem l’àtom com a topall perquè la Química no treballa amb res més petit (quan entrem al nucli, la Física és la protagonista) i perquè l’àtom és pot explicar de forma aproximada com un petit Univers.

2. El que intentem representar amb les nostres nines russes, és l’evolució del coneixement en l’estudi de l’àtom.
La nina més petita representa els inicis, en els quals hi havia molt poca cosa que es conegués (té un sol color, el groc). A mida que s’ha anat avançant des de Demòcrit (S.V a.C.) fins a avui en dia, s’han anat incorporant nous coneixements per poder descriure com és un àtom (s’han anat sumant colors). S’ha vist, que cada vegada és més complex però sembla ser que els científics estan en condicions de tenir-ne una explicació exacta i complerta: s’ha fet la llum (nina més gran). Aquesta explicació es basaria en què no han trobat res més petit que el quark en els acceleradors de partícules i en què han identificat cada partícula que té a veure amb tot allò que forma l’Univers, és a dir, la massa i l’energia (model de “malla” de Frank Wilczek).


3. La nostra interpretació de l’àtom s’ha centrat en el Sistema Solar perquè és, de fet, casa nostra. Tots els planetes estan formats d’àtoms. A més, dins de l’estructuració de la matèria, ocupen un dels nivells superiors.
A la part superior de les nines hi ha pintats els 7 planetes del nostre Sistema Solar basats en fotografies fetes des de l’espai. A sota, blanc sobre negre (com a representació de la totalitat) hi ha escrites paraules claus per entendre com està format tot. Tot comença amb l’energia. Les forces presents a l’Univers vénen després. Gràcies a aquesta energia i a les forces que actuen a l’Univers podem tenir matèria, començant per la partícula més petita fins arribar a el més important per a nosaltres: la vida.
Les forces que actuen a l’Univers i les seves partícules són: força forta (gluons), força feble (bosons), electromagnetisme (fotons) i gravetat (gravitons).

4. Les nostres nines russes simbolitzen els sis elements de la taula periòdica que formen l’ADN i els aminoàcids essencials per a la vida. A l’altra banda de la nina hi ha dibuixats els espectres  atòmics de cada element, és a dir, la seva empremta de llum (fotons).
-La primera: H, Hidrogen
-La segona: N, Nitrogen
-La tercera: S, Sofre
-La quarta: P, Fòsfor
-La cinquena: O, Oxigen
-La sisena: C, Carboni
Sabem que els àtoms formen l’ADN i l’ADN ens forma a nosaltres. Nosaltres, al mateix temps, estem formats d’àtoms. I nosaltres formem part de la vida. I sabem que aquests àtoms que formen tot, provenen de les estrelles. Per tant, podríem dir que tot, del més gran al més petit, nosaltres inclosos, estem formats de la llum i els àtoms que provenen de les estrelles. 
Els colors del costat on no hi ha l’espectre s’han triat de forma suggestiva. 

5. Totes les coses estan formades per les mateixes partícules elementals. Així és que totes les nines tenen els mateixos colors, de la més gran a la més petita. Els colors representen, al mateix temps, allò que sabem de la matèria i de l’energia. Però hi ha moltes coses que encara no sabem, simbolitzades pel color negre, i que estan per descobrir. Sabem que els àtoms estan formats per electrons, protons i neutrons. I que els neutrons i protons estan formats per quarks. També existeixen els fotons de llum. Però no sabem si d’aquí uns anys els científics  descobriran noves partícules o un altre model atòmic. Potser aquests científics serem nosaltres?


6. Tot l’Univers està format per partícules. Per cada partícula que existeix, existeix també la seva antipartícula. Les antipartícules són iguals que les partícules en tot excepte en la seva càrrega. La nostra interpretació de l’àtom és que això també existeix a la vida, ja que tot està format d’àtoms. A la vida, tenim davant nostre dos camins. Un, és el camí del coneixement i els valors. Si transites aquest camí et vas carregant de partícules positives i et converteixes en una persona com cal. L’altre, és el camí de la indolència i els contravalors. Si transites per aquest camí pots acabar carregat d’”antivalors” i ignorància. 
Els dos camins existeixen i estan davant nostre. Per quin d’ells transitarem?

7. Els científics han descobert, durant el darrer segle d’investigacions, moltes partícules que es poden agrupar en famílies, i al mateix temps, aquestes famílies formen la gran família de partícules de tot allò que existeix. Agafant la idea original de les Matrioskes, hem pensat que el millor era fer una família que va d’allò més gran a allò més petit, d’allò que fa temps que sabem (avi jubilat) a allò que tot just s’ha descobert fa uns anys (nina petita negra). També hem pensat que nosaltres no acabem de comprendre aquestes coses noves i per tant, donem més valor a allò que està més aposentat, allò que té més saviesa (l’avi). 
Les famílies de partícules del model estàndard són: 
Quarks: up, down, charm, strange, top, bottom. 
Leptons: electró, electró neutrí, muó, muó neutrí, tau i tau neutrí. 
Forces: bossó Z, bossó W, fotó i gluó. 
Massa: bossó de Higgs

     8. Què va ser primer, l’ou o la gallina?


No ho sabem, però el què si sabem és que abans de l’ou i la gallina, no sabem què hi havia. Sabem que això de l’àtom és bastant surrealista.
També sabem que des de les coses més petites a les coses més grans tot està format amb les mateixes peces, els àtoms. I que aquests àtoms també estan formats, al mateix temps, per peces més petites.
També sabem que una gran part del funcionament de la Química i de la Física és per polaritats. És a dir, per contraris però complementaris. Per això hem dibuixat galls i gallines, perquè són contraris però es necessiten per tenir ous amb incògnites a dins.


Fotos JPR