El jurat de l’Ecopropostes, el mateix des de l’inici, està format per Martí Boada, Francesc Mauri i Joan Pedrola ha atorgat els PREMIS ECOPROPOSTES 2013 (TOT EL VEREDICTE AQUÍ) , en la seva 18ª edició, i entre els treballs premiats de Batxillerat d'enguany de l'Institut Montsoriu hi ha:
1er Premi al treball: Estudi de la degrabilitat de les tovalloletes higièniques
Aquest treball pretén comprovar la degradació de diferents marques de tovalloletes, per saber quines convé utilitzar per no provocar problemes d’obturació a les depuradores i si compleixen el fet de ser degradables. Amb els resultats de dues proves es pot concloure que les tovalloletes que es poden tirar al vàter es degraden, però calen període llargs de temps, i les que no es poden tirar al vàter no es degraden en el temps que dura l’experiment. Podem destacar la tovalloleta de la marca Scottex, que és la que es degrada en un període més curt de temps. Tots dos tipus de tovalloletes perden massa notablement, les que es poden llençar al vàter més que les que no. El treball inclou una entrevista a un responsable d’una depuradora que explica els problemes que poden generar aquestes tovalloletes També es fa un estudi de la composició química de les tovalloletes (de només 14 marques, diu l’autora) La guanyadora de la categoria de batxillerat de l’Ecopropostes 2013 és Raquel Massaguer Àccèssit al treball “Estudi de la viabilitat d’alimentar les gallines només amb restes de menjar”.
En aquest treball s’ha investigat la viabilitat d’alimentar les gallines només amb restes de menjar. Per fer-ho s’han alimentat quatre gallines amb restes de menjar i quatre amb pinso. S’ha comparat el pes (g), el bec (cm), la barballera (cm), la cresta (cm), les plomes (el color) i els ous (color, pes en grams i mida en cm). Finalment, s’ha conclòs que les gallines alimentades amb pinso creixen més ràpid i això ha comportat que posessin els ous abans. Les gallines alimentades només amb restes de menjar han obtingut un desenvolupament més lent però eficaç, ja que han obtingut el mateix resultat que és pondre ous. Així que es pot dir que aquesta alimentació surt viable i més econòmica. L’autora del treball és la Marta Prieto.
Àccèssit al treball “Estudi de l’eficàcia del marro del cafè en la fertilització de diferents espècies vegetals” En aquest treball es pretén comprovar l’eficàcia del marro del cafè com a fertilitzant. La producció vegetal, però, ha sigut menor en els exemplars conreats en el sòl tractat amb el marro del cafè. S’ha comprovat que un sòl tractat amb marro té una capacitat de retenció hídrica més elevada. Aquest fet seria beneficiós si aquesta aigua es filtrés. Però això no va passar, ja que el marro del cafè creava una capa impermeable que quedava a la superfície i impedia que l’aigua pogués circular correctament per tot el sòl. Per tant, d’alguna manera s’ha pogut demostrar, objectivament i seguint el mètode científic, que no és recomanable l’ús del marro del cafè com a fertilitzant alternatiu. L’autora del treball és Estel Call.
1er Premi al treball: Estudi de la degrabilitat de les tovalloletes higièniques
ResponEliminaAquest treball pretén comprovar la degradació de diferents marques de tovalloletes, per saber quines convé utilitzar per no provocar problemes d’obturació a les depuradores i si compleixen el fet de ser degradables.
Amb els resultats de dues proves es pot concloure que les tovalloletes que es poden tirar al vàter es degraden, però calen període llargs de temps, i les que no es poden tirar al vàter no es degraden en el temps que dura l’experiment. Podem destacar la tovalloleta de la marca Scottex, que és la que es degrada en un període més curt de temps. Tots dos tipus de tovalloletes perden massa notablement, les que es poden llençar al vàter més que les que no. El treball inclou una entrevista a un responsable d’una depuradora que explica els problemes que poden generar aquestes tovalloletes També es fa un estudi de la composició química de les tovalloletes (de només 14 marques, diu l’autora)
La guanyadora de la categoria de batxillerat de l’Ecopropostes 2013 és Raquel Massaguer
Àccèssit al treball “Estudi de la viabilitat d’alimentar les gallines només amb restes de menjar”.
En aquest treball s’ha investigat la viabilitat d’alimentar les gallines només amb restes de menjar. Per fer-ho s’han alimentat quatre gallines amb restes de menjar i quatre amb pinso. S’ha comparat el pes (g), el bec (cm), la barballera (cm), la cresta (cm), les plomes (el color) i els ous (color, pes en grams i mida en cm).
Finalment, s’ha conclòs que les gallines alimentades amb pinso creixen més ràpid i això ha comportat que posessin els ous abans. Les gallines alimentades només amb restes de menjar han obtingut un desenvolupament més lent però eficaç, ja que han obtingut el mateix resultat que és pondre ous. Així que es pot dir que aquesta alimentació surt viable i més econòmica.
L’autora del treball és la Marta Prieto.
Àccèssit al treball “Estudi de l’eficàcia del marro del cafè en la fertilització de diferents espècies vegetals”
En aquest treball es pretén comprovar l’eficàcia del marro del cafè com a fertilitzant.
La producció vegetal, però, ha sigut menor en els exemplars conreats en el sòl tractat amb el marro del cafè. S’ha comprovat que un sòl tractat amb marro té una capacitat de retenció hídrica més elevada. Aquest fet seria beneficiós si aquesta aigua es filtrés. Però això no va passar, ja que el marro del cafè creava una capa impermeable que quedava a la superfície i impedia que l’aigua pogués circular correctament per tot el sòl.
Per tant, d’alguna manera s’ha pogut demostrar, objectivament i seguint el mètode científic, que no és recomanable l’ús del marro del cafè com a fertilitzant alternatiu.
L’autora del treball és Estel Call.