L'alumnat de 4t d'ESO enguany ha fet el viatge de fi d'etapa al País Basc. En aquest Bloc Verd ja hem destacat les notícies que tenen relació amb el medi ambient. Les imatges del costat són una mostra dels molts camps de plaques fotovoltaiques i d'un dels molts parcs de molins de vent amb aerogeneradors d'electricitat que hem vist de tornada a Navarra (Euskal Herria).Trobareu TOT el viatge a partir d'aquests enllaços.
* ÀLBUM PICASA 182 FOTOS
* FLISCH I GEOPARK A ZUMAIA
* GAZTELUGATX RESERVA DE LA BIOSFERA D'URDABAI, GUERNIKA
* DIARI DELS 5 DIES. CLICA AQUÍ O A COMENTARIS. Ens agradaria molt que continuessis aquesta crònica afegint els teus comentaris o ens deixessis escrita alguna opinió.
* VIDEOS A YOUTUBE: LLISTA DE REPRODUCCIO VIDEOS EUSKADI 2013.
1r DIA
ResponEliminaArbúcies-Donosatia, molt bé excepte un autocar que no era l'esperat, un pal d'hores de viatge, contenció d'esfínters, la pluja, el fred, el vent que capgira paraigües, més pluja matinal, el dinar es fa esperar, cansament, més vent, brossa d'alguns entre seients, quatre que es fan esperar,... Molt bé pel bon ambient de companys, pocs són els que donen la tabarra als profes, predomini de tranquilitat, sense presses, visita a l'aquàrium, edificis, carrers i places de Donostia magnífics, dinar correcte, sol per la tarda, passeig per la platja, fotos, puntualitat de l'autocar, alberg modern i confortable enmig d'un parc (GREEN Hotel), bona dutxa, i ara.. a sopar.
2n DIA
ResponEliminaSortida cap a San Juan de Gaztelugatx, acompanyts per Olivia, la guia. Hem descobert com en aquesta vida ara estàs amunt, després cap avall, torna amunt i avall, etc... "Només 2 eren 230 o 240 graons" però allà dalt la vista magnifica i un temps esplèndid. Qui ha volgut ha pogut donar la nota tocant la campana. El Cantàbric als nostes peus.
Després hem anat a Bermeo, amb un port pesquer, carrerons amb costes i davallades, estàtues al carrer i unes àvies molt simpàtiques i enrotllades que han tingut més audiencia que la guia.
Passejada per Mundaka, amb vistes a la Ria que porta el seu nom, comencem per la capella de Santa Katalina i les restes d'un antic castell. Onades amb surfístes que les gaudeixen enfundats en el seu neoprè. La illa que es disputen els pobles propers.
Torre Madariaga, centre d'interpretació del Parc Natural d'Undarbai, Reserva de la Biosfera.
Guernika. Plaça Foru i Museu de la Pau que recorda els bombardejos feixistes de l'any 1937 per a que res semblantes torni a repetir ni aquí ni enlloc. Hi ha una sala dedicada al famós quadre de Picasso que recorda els Dreta Humans. Casa de la Juntas, amb visió d'un documental, la sala ovalada on es reuneixen els diputats, la sala d'espera amb un al·legòric i acolorit vitrall i l'Arbre de Guernika, símbol de la llibertat dels bascos. Parc amb dues escultures modernes gegantines d' Eduardo Chillida i Henry Moore. Temps lliure i de retorn cap a l'Hotel sopar i... dormir, esperem. Fins demà.
3r DIA
ResponEliminaA les 8 del matí novament caminada cap a l’autocar tot travessant el passeig del bosquet de prats i roures. Ruta envoltant l’Estadi d'ANOETA amb una aturada per recollir a la guía d’avui, una altra Elena (o Helena). Enfilem camí del palau de Miramar, els seus jardins i l’espectacular vista sobre les platges de “La Concha” i , amb l’illa de “Santa Klara” al gell mig. Ens acostem a l’escultura de Peine al viento d’Eduardo Chillida i les curioses 7 pedres bufadores, on hi surt aire per un forat cada vegada que pica una onada forta contra l’escullera. A les noies els hi voleiaven els cabells. I més d’un, i una, volia sortir esquitxat aproximant-se a la barana de l’escullera esperant que l’escuma els arribés més amunt del cap. Després d’anar al Kursaal hem fet un recorreut guiat fins la Plaça de la “Constitución”, que té els balcons curiosament numerats de quan es feien servir de llotja mentre a baix hi havia curses de braus. Ens acomiadem de l’’Elena guia i disposem de l’anhelat temps lliure per voltar per la ciutat vella. Qui ha volgut –amb poc èxit de voluntat, certament- ha pujat a “Urgull mendia” on es domina tota la badia de “la Concha” , la ciutat i les muntanyes que la circumden.
Passat el migdia, cap a Zumaia resseguint la costa per Orio, Zarauz (on té el restaurant l’Arguinyano i Getaria (d’on era Juan Sebastian Elkano). Dinar típic, un altre cop, de viatge d’estudiants: pasta, pollastre i gelat. A les 3 de la tarda ja ens enperaven 3 monitores del Centre d’Interpretació els Recursos Naturals de Zumaia Algorri que ens han acomnayt a peu a veure els, ara també per nosaltres famosos “Flysch”, 100 milions d’història del planeta Terra escrits en el seus estrats que llisquen cap al mar. Són testimonis, entre d’altres, de la caiguda del meteorit que va provocar la gran extició d’animals com els dinosaures fa 65 milions d’anys. Visita al centre i caminada complementades amb un viatget en vaixell per veure les formacions rocoses des del mar, amb l’emoció de veure ondular la barca trencant les onades i desitjant que ningú es maregés.
Bé i tornada, també pel camí litoral a la llum del capvespre a repostar energies i descansar (més que la nit passada, esperem).
DIA 4.
ResponEliminaSom-hi de Donostia cap a Bilbo. El guia autòcton d'avui es diu Luís i ens acompanya primer a l'estuari de la ria de Bilbao, amb parada a Guetxo i visita a Portugalete, atravessant el pont amb la barcassa penjant. Ruta per Bilbo, església de Begonya, per fora. Després a peu passegem (a una certa velocitat) pel barri vell, la Catedral de Santiago, per fora i per dintre, carrerons, ponts, Gran Via, boques de metro de Norman Foster (el de la gran antena del costa del Tibidabo) i a dinar al Fres Co. Ens ha acomanyat una estona l'Andrea, una exalumna que estudia a la Universitat de Bilbao en el marc del programa Séneca.
Atravessem el parc de Doña Casilda fins arribar davant del Puppi. Entrem al Guggenheim, obra de Gerhy) i fem la visita guiada. Bé, tots no. Excepte mitja dotzena d'irreductibles alumnes que fan la visita amb audioguia. Pintures sorprenents, escultures transitables (La matéria en el temps de Richard Serra) , ferros, vidre, marbre, boles mirall, aranyes mare, aigua i instal·lació de "boira" d'un japonès,... art modern, vaja. Ha coincidit que fan l'exposició temporal L'ART EN GUERRE, amb obres de Picasso, Dalí, Miró,...
Tornada cap a Donostia. Escapada a l'Eroski del centre comercial Garbo.
I aquesta nit, a començar a preparar les maletes.
I 5è DIA
ResponEliminaAvui ha tocat fer les maletes abans d'anar a esmorzar. La recepcionista, Kat, eslovaca, ha donat el vistiplau de la revisió d'habitacions i hem tornat a enfilar per darrera vegada el quilòmetre de passeig fins l'aparcament de l'autocar. Per aprofitar el darrer tast de País Basc, ens hem dirigit a Hondarrubia i hem visitat alguns carrers i la plaça del castell. Mentre una majoria ha volgut tornar a l'autocar, una vintena de valents i valentes han acceptat la proposta d'anar a veure les antigues casetes de pescadors i el moll, on desemboca el riu Bidasoa, amb vistes a l'altra riba a Hendaia. Magnífic!.
Tornada amb parades a l'estació de servei de Tudela per dinar i la la de Fraga. A les 7 del vespre, retrobament de pares i fills. Ens acomiadem d'En Joan, el conductor i li agraïm la paciència que ha tingut i les seves converses d'enamorat del País Basc.
A tothom que ens havia desitjat un bon viatge els hem de dir que sí, que l'hem tingut. Gràcies.
Ara, BONES VACANCES PRIMAVERALS! Per agafar empenta pel "sprint final".