Setmana BIO per a l'alimentació ecològica a l'institut - Octubre 2024

A l'institut hem celebrat la Setmana BIO per a l'alimentació ecològica, i l'alumnat de 2n d'ESO de l'optativa d'Hort i Medi Natural han estat uns dels grans protagonistes. Han fet un estudi sobre l'alimentació ecològica que han exposat en un mural a l'entrada de l'institut, van rebre la visita d'en Pere Morè, ex-alumne de l'institut, i que, actualment, es dedica a l'agricultura regenerativa. Aviat també visitaran el molí de Salars d'Arbúcies, on espigolaran olives i els explicaran in situ com s'obté l'oli d'oliva. I, fruit de la visita al molí i del vincle establert amb en Ramon Espígol i Salars d'Arbúcies, aviat tindreu notícies del nou projecte que s'acosta. Estigueu ben atents/des. 

També s'han sumat a la setmana els alumnes de 1r d'ESO, analitzant els esmorzars, i el comitè ambiental i alguns professors/es a partir d'activitats de sensibilització com el joc de "S'ha acabat el bròquil".

Adjuntem un vídeo breu de resum de la setmana viscuda. Moltes gràcies a tots i totes per participar-hi.

#escolesverdes

Reunió de la comissió ambiental d'alumnat - Curs 2024-25

La comissió ambiental de l'institut, formada per 31 alumnes i 7 docents, es va reunir aquest dilluns per conèixer-se entre tots i totes, establir les responsabilitats de cada delegat/-da, conèixer les accions que es duran a terme al llarg del curs i fer propostes de noves activitats que promoguin la sostenibilitat i el respecte pel nostre planeta. #EscolesVerdes 

Transelva 2022

El passat 27 de maig una vuitantena d’alumnes i 16 docents de 8 centres educatius de la

Selva de secundària han participat a la trobada de Comitès Ambientals d’alumnes realitzant la

RUTA TRANSELVA 2022.

La ruta Transelva 2022, d’uns 18,7 km , es va iniciar al volcà de la Crosa de Sant Dalmai i va

finalitzar al Camp dels Ninots a Caldes de Malavella.

Els objectius de la ruta Transelva són:

-Conèixer la diversitat de la comarca de La Selva tot fent ruta a peu (natural, geològica,

paisatgística, patrimonial...)

-Observar  l'aprofitament dels recursos naturals i l'impacte humà . 

-Conèixer altres joves implicats en els comitès ambientals dels centres educatius participants.

-Compartir i intercanviar l’experiència de formar part del programa Escoles Verdes.

Durant la Transelva es van realitzar diferents activitats per conèixer el patrimoni natural i

geològic per on anava transcorrent la ruta. En aquest sentit els alumnes de l’institut de Santa

Coloma de Farners van donar la benvinguda organitzant una activitat per donar a conèixer el

volcà de la Crosa de Sant Dalmai i els alumnes de l’institut de Caldes de Malavella van

dinamitzar una activitat per explicar el Camp dels Ninots, al propi municipi de Caldes de

Malavella. Durant el recorregut també es va aprofitar per anar recollint deixalles (plogging).

La ruta va finalitzar amb la visita a les excavacions que estan duent a terme durant el mes de

maig al jaciment arqueològic del Camp dels Ninots a càrrec dels investigadors del Institut

Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

Els centres educatius participants van ser l’institut Anton Busquets (Sant Hilari Sacalm),

l’institut Montsoriu (Arbúcies), SIN El Bruc (Riells), institut Vescomtat de Cabrera (Hostalric),

institut Santa Coloma de Farners, institut Rafel de Campalans (Anglès), institut Rocagrossa

(Lloret de Mar) i institut Caldes de Malavella.

La jornada, coordinada per Tosca Serveis Ambientals d’Educació i Turisme (en el marc de

l’assessoria del Programa Escoles Verdes de les comarques gironines), va comptar amb

la col·laboració imprescindible dels 8 centres educatius participants, de l’ Institut Català de

Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i de l’empresa FONTVELLA que ens va

proporcionar l’aigua necessària durant la ruta.

CATÀLEG DE PLANTES AROMÀTIQUES DE L'HORT I EL JARDÍ DE l'INSTITUT MONTSORIU

Catàleg elaborat per en Martí Colomer Carbonell en el marc del projecte de Servei Comunitari (2022).

1. Menta (Mentha Piperita L.)

2. Tarongina (Melissa officinalis)

3. Poliol (Mentha Pulegium)

4. Sajolida ( Satureja montana)

5. Sàlvia (Salvia officinalis)

6. Farigola (Thymus vulgaris)

7. Camamilla (Matricaria chamomilla)

8. Marialluïsa (Aloysia citrodora)

9. Orenga (Origanum vulgare)

10. Espígol (Lavandula angustifolia)

11. Romaní (Rosmarinus officinalis)

CATÀLEG DE PLANTES AROMÀTIQUES 11: ROMANÍ

Nom científic: Rosmarinus officinalis            

Nom en Català: Romaní

Nom en Castellà: Romero

Nom en Anglès: Rosemary

Nom en Francès: Romarin

Informació: És un arbust perenne i aromàtic d'un metre d'alçada normalment, encara que pot arribar als 2 metres. Les fulles són lanceolades, tenen un color verd brillant a l'anvers i blanc tempestuós al revers; en aquestes, la divisió del marge és simple i la superfície revoluta. Les inflorescències són petites agrupacions de poques flors agrupades en petits conjunts racemosos curts situats en posició terminal.

Època: Quasi tot l'any

Usos: Les fulles del romaní, tant les fresques com les seques, es fan servir com a espècies per aromatitzar carns i aus. És especialment apreciat com a condiment de la carn de be.

També serveix per condimentar sops, preparacions a base de verdures, i salses per acompanyar la pasta. Té també un efecte similar al dels antiinflamatoris i millora l'activitat circulatòria, sobretot a les extremitats inferiors, essent així un bon cicatritzant.

També ha estat demostrat el seu ús en el tractament de l'alopècia.

El fum del romaní serveix com a tractament per l'asma.

CATÀLEG DE PLANTES AROMÀTIQUES 10: ESPÍGOL

Nom científic: Lavandula angustifolia                

Nom en Català: Espígol

Nom en Castellà: Lavanda

Nom en Anglès: Lavender

Nom en Francès: Lavande

Informació: És una espècie sufrútic que pot superar fàcilment el metre d'alçada, amb tiges quadrades, una mica piloses i generalment amb angles arrodonits; les fulles, de 2-6 cm per 2-5 mm són més o menys lanceolades, agudes, senceres, verdes, amb el nervi central excel·lent al revers, eventualment amb marge revolut.

Època: Podem començar el cultiu de l'espígol a planters protegits a finals d'hivern en zones amb clima fred o bé sembrar-la directament a l'hort o al jardí a principis de primavera. No obstant això, si us trobeu en un clima temperat, podeu cultivar-la pràcticament durant tot l'any.

Usos: És una planta relaxant,  digestiva i estimulant de l'activitat de l'organisme. Té un sabor fort i potent. A part de ser relaxant pels seus components químics, també ho és si fem aquesta recepta, ja que requereix arrancar les petites flors de l'"espiga" una per una, una activitat de molta paciència que també ens relaxa.

CATÀLEG DE PLANTES AROMÀTIQUES 7: MARIA LLUÏSA

Nom científic: Aloysia citrodora

Nom en Català: Maria Lluïsa            

Nom en Castellà: Hierba Luisa

Nom en Anglès: Herb louise

Nom en Francès: Louise aux herbes

Informació: És un arbust caducifoli de fins a tres metres d'alçada. Les seves fulles apareixen agrupades en verticils trímers, que tenen fins a 7 cm de longitud, són lanceolades, apicades, amb el marge llis o molt finament serrat i un pecíol molt curt, de color verd clar pel feix, amb el revers marcat per glàndules olioses ben visibles. Acomiaden una forta fragància a llimona i una mica mentolada.

Època: Tardor, hivern, primavera 

Usos: Ajuda a combatre l'estrès oxidatiu i contribueix a prevenir l'envelliment i algunes malalties. La majoria dels compostos orgànics que conté són antioxidants, però cobra especial importància el canfè. La majoria dels compostos orgànics tenen poder antiinflamatori, cosa que la converteixen en un calmant natural per alleujar dolors lleus. Gràcies al seu contingut en melatonina, ajuda a combatre l'insomni i controlar els nervis.

CATÀLEG DE PLANTES AROMÀTIQUES 8: CAMAMILLA

Nom científic: Matricaria chamomilla               

Nom en Català: Camamilla

Nom en Castellà: Manzanilla

Nom en Anglès: Camomile

Nom en Francès: Camomille

Informació: És una planta herbàcia anual que fa de vint a quaranta centímetres d'alçada. L'arrel és axonomorfa, té una tija cilíndrica, erecta i ramificada, molt aromàtica. Les fulles sèssils es troben alternades, són d'un color verd intens, poden ser pinnades, bipinnades i tripinnades, amb l'àpex estret i espinós. Els folíols són lineals i petits.

És una planta hermafrodita. Les nombroses branques secundàries acaben en un capítol floral, els capítols s'uneixen a la tija per un llarg peduncle. 

Època: Les llavors d'aquesta planta, la mata erecta, anual o bianual de les quals adquireix una extensió de 10 a 38 cm, es cultiven en qualsevol època de l'any perquè creixin a la tardor o primavera. Prolifera per germinació espontània i, si vols recol·lectar-la, ho has de fer a l'estiu.

Usos: S'utilitzen les flors i les fulles per tractar un gran nombre d'afeccions: trastorns digestius (dolor d'estómac, indigestió, dispèpsia, còlics, diarrees), afeccions renals i de la bufeta, dolors menstruals.

CATÀLEG DE PLANTES AROMÀTIQUES 9: ORENGA

Nom científic: Origanum vulgare            

Nom en Català: Orenga

Nom en Castellà: Orégano

Nom en Anglès: Oregano

Nom en Francès: Origan

Informació: És una herba perenne que forma un petit arbust rabassut d'uns 45 cm d'alçada. Les tiges, de forma quadrada, que sovint adquireixen una tonalitat vermellosa, es ramifiquen a la part superior i tendeixen a esfullar-se a les parts inferiors. Les fulles sorgeixen oposades, ovalades i amples, d'entre 2 i 4 cm, amb vores senceres o lleugerament dentades i amb vellositat a l'anvers. Les seves diminutes flors, de color blanc o rosa, que neixen en estretes inflorescències terminals molt ramificades, estan protegides per diminutes fulles de color vermellós.

Època: Les millors èpocas són en la tardor i la primavera.

Usos: L'orenga és una herba aromàtica molt apreciada gastronòmicament, ja que aporta una intensa personalitat a les elaboracions en què participa com a condiment. Les seves propietats han estat àmpliament estudiades, sent les més importants la seva activitat antioxidant, antimicrobiana i, en estudis força primaris, antitumoral, antisèptica, i també se'l considera tònica i digestiva. A la medicina popular, la infusió d'orenga ha estat utilitzada com un auxiliar en el tractament de la tos.

CATÀLEG DE PLANTES AROMÀTIQUES 6: FARIGOLA

Nom científic: Thymus vulgaris        

Nom en Català: Farigola

Nom en Castellà: Tomillo

Nom en Anglès: Thyme

Nom en Francès: Thym

Informació: Arbust de la família de les labiades, de 10 a 30 cm d'alçada, molt aromàtic, de fulles petites i lineals i flors blanquinoses a morades en inflorescències capituliformes.

Creix en llocs àrids i pedregosos de la regió mediterrània occidental. És una planta medicinal per excel·lència, amb propietats antisèptiques, antiespasmòdiques, tòniques, etc., i aporta una essència rica en timol. També s'utilitza àmpliament en molts plats mediterranis.

Època: La sembra es realitza a finals d'hivern per disposar de plantes ja adultes durant la primavera i l'estiu. Tot i que no és la millor opció, també

es pot sembrar a finals d'estiu per disposar de farigoles durant la tardor

Usos: Es pot utilitzar com a condiment.

Com a antisèptic sobre úlceres i ferides. La tintura de farigola és molt efectiva contra l'acne.

En infusió s'utilitza contra la bronquitis, laringitis i antidiarreic. També posseeix propietats antiinflamatòries

CATÀLEG DE PLANTES AROMÀTIQUES 4: SAJOLIDA

Nom científic: Satureja montana    

Nom en Català: Sajolida

Nom en Castellà: Satureja

Nom en Anglès:  Savory

Nom en Francès: Sarriette

Informació: Nativa de les regions temperades i càlides de la Mediterrània, és un petit arbust semillenyós que pot assolir els 40 cm d'alçada, amb fulles verdes, oposades, oval-lanceolades. Les flors són petites i de color blanc. Li agraden els llocs assolellats i prefereix els terres que drenen bé.

Època: Sol recol·lectar-se al final de l'estiu, en plena floració i es pot consumir en fresc o un cop assecada a l'ombra.

Usos: A la cuina té reputació d'acompanyar molt bé llegums i carns, així com plats lleugers de pollastre o gall dindi. Té ús medicinal com a estimulant i afrodisíac. S'utilitza sovint com a herba espècia culinària, però té beneficis medicinals, especialment per a l'aparell digestiu. Tota la planta, i especialment els brots florals, són mitjanament antisèptics, aromàtics, carminatius, digestius, expectorants i estomacals.

CATÀLEG DE PLANTES AROMÀTIQUES 5: SÀLVIA

Nom científic: Salvia officinalis                  

Nom en Català: Sàlvia

Nom en Castellà: Salvia

Nom en Anglès: Salvia

Nom en Francès: Sage

Informació: És una planta perenne aromàtica de fins a 70 cm d'alçada. Tiges erectes i pubescents. Fulles peciolades, oblongues i ovals, més rarament lanceolades, amb la nervadura ben marcada. Flors blanc-violàcies en raïms, amb corol·la de fins a 3 cm, el llavi superior de les quals és gairebé recte; el calze és més petit que la corol·la amb tonalitats púrpures.

Època: La plantarem a mitjans o finals de primavera al seu lloc definitiu, encara que podem fer planter la primavera anterior per plantar-la, l'ideal és reproduir-la per esqueix llenyós a finals d'estiu.

Usos: La sàlvia repel·leix la mosca blanca, la papallona blanca de la col i els llimacs. A la cuina, la sàlvia s'utilitza com a potenciadora de la farigola i el romaní, com a aromatitzant, per emplenar carns i peixos i per amanir formatges. Les fulles s'utilitzen per a l'elaboració de te.