dijous, 29 de gener del 2009

ELS 2 DE FEBRER FA 70 ANYS: MAI MÉS, NI AQUÍ NI ENLLOC...

FRAGMENT DE LA CRÒNICA D'UN NEN REFUGIAT DE LA COLÒNIA DEL ROQUER D'ARBÚCIES.
Llegi-lo clicant aquí sota, a comentaris...

1 comentari:

  1. FRAGMENT DE LA CRÒNICA DE NENS I NENES REFUGITATS DE LA COLÒNIA DEL ROQUER

    L’ARRIBADA A ARBÚCIES
    Per fi!!, a primeres hores de la nit d'avui 20 de febrer de 1937, hem assolit arribar A Arbúcies Vam formar un grup de 35 nenes i nens que per a sostreure'ns a les calamitats, perills i horrors de la guerra, hem estat evacuats de Madrid, per la Junta Provincial de Protecció de Menors de la Capital, amb la col•laboració de Pro-Infància Obrera de Girona, a petició de l'Ajuntament d'Arbúcies i per iniciativa personal del seu Alcalde Josep Pol i Pujató.
    Per les circumstàncies bèl•liques el nostre viatge ha durat quatre dies!, ha estat penós i no exempte de perills evidents, sobretot a la nostra sortida de Madrid i al nostre pas de matinada, amb tren, per Alcàsser de San Juan, quan aquesta població estava sent bombardejada. Fins a ara els nostres infantils sistemes nerviosos han suportat 55 bombardejos de l'artilleria i de l'aviació feixista, unit això que el comiat dels nostres familiars ha estat esquinçadora.
    ... EL PAS DEL TEMPS ...
    Avui 2 de juliol de 1938, ha dimitit l'Alcalde Josep Pol, per la seva avançada edat. Consternació general la d'aquest 7 d'octubre. Els germans, Lourdes, Alfonso i Victoria García, han rebut la notícia de la caiguda en el front de Gandesa, del seu germà Ramón, els han enviat els seus efectes personals. Estan els tres a la terrassa, Lourdes asseguda, té en la seva falda, la cartera de butxaca amb els documents, ambdós perforats pels impactes de metralla; ploren desconsoladament mentre acaricien i mimen amb cura aquests objectes. Nosaltres al voltant, esglaiats, no encertem a dir res. Per una normativa recent, la Sra. Consuelo, del servei auxiliar i mare dels nostres cinc companys, marxa. Ha realitzat una magnifica labor en la Colònia. Els fills no es poden imaginar que és l'última vegada que la veuen, ja que serà víctima dels bombardetjos de la ciutat de Figueres els últims dies de gener de 1939, quan desesperadament tracti de reunir-se de nou amb els seus fills.
    ... OFENSIVA FRANQUISTA ...
    Estem preocupats i alarmats doncs el 23 de desembre ha començat l'ofensiva rebel a Catalunya.
    El 24 de desembre de 1938. El Sr. Gascón, amb la seva capacitat de recursos i el seu enginy, tracta que aquesta Nit de Nadal ens distregui de la nostra nostàlgia, records i preocupacions.
    ...ATACS DE L’AVIACIÓ...
    Estem a 23 de gener de 1939, i comencen a passar forces en retirada, augmenten la nostra intranquil•litat i la nostra por. Comença a aparèixer l'aviació franquista. Mentre esmorzem, un avió de caça ha metrallat el poble, hem sortit a la terrassa per a veure'l. Ens han dit que només havia hagut una víctima.
    ...OCUPACIÓ DE BARCELONA...
    Ahir 26 de gener, Barcelona ha caigut en poder de l'enemic. Unitats dels nostres soldats han tornat posicions al sud del poble, nosaltres recorrem aquests llocs, i vam xerrar amb ells al voltant de la fogguera que encenen per a escalfar-se.
    ... RETIRADA
    Està arribant A Arbúcies molta gent en retirada, tan civils civils com militars. L'activitat de l'aviació feixista va en augment. El primer avís que tenim de la seva presència, són els tirs de les bateries de la D.C.A. instal•lades en el Montseny, de seguida apareix l'esquadrilla de Junkers, lents, per l'enorme càrrega letal que transporten, terror irreprimible, tendit en el sòl, ajudo intensament amb el meu pensament a les bateries, perquè facin blanc abans que arribin a la nostra altura, però sempre veig amb desesperació, com els núvols dels impactes i les siluetes dels avions sense que aconsegueixin alterar la seva formació. El 31 de gener de 1939. El proper poble de Sant Celoni, ha estat ocupat pels rebels. Ha arribat un autobús estranger, a recollir-nos (amb la condició que no vagi cap adult) per a dur-nos A Rússia. Com estem molt encapritxats amb el nostre personal no hem acceptat, i ha ocupat el nostre lloc altra Colònia de nens madrilenys, que ha vingut de retirada. Les autoritats locals ja s'han anat i prèviament han reposat a Josep Pol en l'Ajuntament, no entenem com ha acceptat, en comptes de posar-se fora de perill ell també, ja que en hores correrà seriosos i greus perills.
    ... ARBÚCIES ENVOLTADA ...
    1 de febrer de 1939. Les Divisions Italianes i les tropes facciosas, han tornat Vic, Breda i Hostalric, es combat al nord de Blanes, oficialment estem darrere de les línies de l'enemic, que en aquests moments està convergint per l'aquest i per l'oest, sobre Santa Coloma de Farners, tancant així la borsa en la qual quedarà envoltada Arbúcies. Quan ja desmoralitzats, veiem la impossibilitat d'escapar, el C.N.I.I. ens ha enviat un autocar, ve el conductor sol, i diu que ens duran a Mèxic via França. Sortim a mitja tarda, hem de donar-nos pressa, donat que correm el risc de no arribar a Santa Coloma de Farners abans que ho arribin enemics avançats. En els rostres del nombrós grup de persones que han acudit a acomiadar-nos, es reflecteix, l'amargor, el desànim i el terror, davant l'incert del seu futur, i la nul•la garantia de la seva seguretat personal. A l'arribar al pont, al costat del cementiri, ens trobem amb soldats republicans, que ja han fet els pous i han col•locat les càrregues per a volar-lo. Arribem a temps. A causa de això no tenim espai per a passar, aquests soldats han trobat als voltants uns taulons que són insuficients, però fent diverses maniobres molt laborioses, llevant d'un lloc per a posar-los en un altre, vam assolir travessar-lo quan ja s'ha fet de nit. El viatge serà penós i trigarem 12 hores a arribar a la frontera francesa el 2 de febrer de 1939. Anem, d'una banda esperançats, per altre trists, al deixar aquest solidari poble d'Arbúcies, que ens va acollir generosament, i on hem viscut dos anys de la nostra atzarosa infància, i al que vam quedar entranyablement vinculats per a sempre.

    Pedro I. González Juarranz
    Madrid,
    22 d'octubre de 1997

    ResponElimina