CATÀLEG DE PLANTES AROMÀTIQUES 7: MARIA LLUÏSA

Nom científic: Aloysia citrodora

Nom en Català: Maria Lluïsa            

Nom en Castellà: Hierba Luisa

Nom en Anglès: Herb louise

Nom en Francès: Louise aux herbes

Informació: És un arbust caducifoli de fins a tres metres d'alçada. Les seves fulles apareixen agrupades en verticils trímers, que tenen fins a 7 cm de longitud, són lanceolades, apicades, amb el marge llis o molt finament serrat i un pecíol molt curt, de color verd clar pel feix, amb el revers marcat per glàndules olioses ben visibles. Acomiaden una forta fragància a llimona i una mica mentolada.

Època: Tardor, hivern, primavera 

Usos: Ajuda a combatre l'estrès oxidatiu i contribueix a prevenir l'envelliment i algunes malalties. La majoria dels compostos orgànics que conté són antioxidants, però cobra especial importància el canfè. La majoria dels compostos orgànics tenen poder antiinflamatori, cosa que la converteixen en un calmant natural per alleujar dolors lleus. Gràcies al seu contingut en melatonina, ajuda a combatre l'insomni i controlar els nervis.

CATÀLEG DE PLANTES AROMÀTIQUES 8: CAMAMILLA

Nom científic: Matricaria chamomilla               

Nom en Català: Camamilla

Nom en Castellà: Manzanilla

Nom en Anglès: Camomile

Nom en Francès: Camomille

Informació: És una planta herbàcia anual que fa de vint a quaranta centímetres d'alçada. L'arrel és axonomorfa, té una tija cilíndrica, erecta i ramificada, molt aromàtica. Les fulles sèssils es troben alternades, són d'un color verd intens, poden ser pinnades, bipinnades i tripinnades, amb l'àpex estret i espinós. Els folíols són lineals i petits.

És una planta hermafrodita. Les nombroses branques secundàries acaben en un capítol floral, els capítols s'uneixen a la tija per un llarg peduncle. 

Època: Les llavors d'aquesta planta, la mata erecta, anual o bianual de les quals adquireix una extensió de 10 a 38 cm, es cultiven en qualsevol època de l'any perquè creixin a la tardor o primavera. Prolifera per germinació espontània i, si vols recol·lectar-la, ho has de fer a l'estiu.

Usos: S'utilitzen les flors i les fulles per tractar un gran nombre d'afeccions: trastorns digestius (dolor d'estómac, indigestió, dispèpsia, còlics, diarrees), afeccions renals i de la bufeta, dolors menstruals.

CATÀLEG DE PLANTES AROMÀTIQUES 9: ORENGA

Nom científic: Origanum vulgare            

Nom en Català: Orenga

Nom en Castellà: Orégano

Nom en Anglès: Oregano

Nom en Francès: Origan

Informació: És una herba perenne que forma un petit arbust rabassut d'uns 45 cm d'alçada. Les tiges, de forma quadrada, que sovint adquireixen una tonalitat vermellosa, es ramifiquen a la part superior i tendeixen a esfullar-se a les parts inferiors. Les fulles sorgeixen oposades, ovalades i amples, d'entre 2 i 4 cm, amb vores senceres o lleugerament dentades i amb vellositat a l'anvers. Les seves diminutes flors, de color blanc o rosa, que neixen en estretes inflorescències terminals molt ramificades, estan protegides per diminutes fulles de color vermellós.

Època: Les millors èpocas són en la tardor i la primavera.

Usos: L'orenga és una herba aromàtica molt apreciada gastronòmicament, ja que aporta una intensa personalitat a les elaboracions en què participa com a condiment. Les seves propietats han estat àmpliament estudiades, sent les més importants la seva activitat antioxidant, antimicrobiana i, en estudis força primaris, antitumoral, antisèptica, i també se'l considera tònica i digestiva. A la medicina popular, la infusió d'orenga ha estat utilitzada com un auxiliar en el tractament de la tos.

CATÀLEG DE PLANTES AROMÀTIQUES 6: FARIGOLA

Nom científic: Thymus vulgaris        

Nom en Català: Farigola

Nom en Castellà: Tomillo

Nom en Anglès: Thyme

Nom en Francès: Thym

Informació: Arbust de la família de les labiades, de 10 a 30 cm d'alçada, molt aromàtic, de fulles petites i lineals i flors blanquinoses a morades en inflorescències capituliformes.

Creix en llocs àrids i pedregosos de la regió mediterrània occidental. És una planta medicinal per excel·lència, amb propietats antisèptiques, antiespasmòdiques, tòniques, etc., i aporta una essència rica en timol. També s'utilitza àmpliament en molts plats mediterranis.

Època: La sembra es realitza a finals d'hivern per disposar de plantes ja adultes durant la primavera i l'estiu. Tot i que no és la millor opció, també

es pot sembrar a finals d'estiu per disposar de farigoles durant la tardor

Usos: Es pot utilitzar com a condiment.

Com a antisèptic sobre úlceres i ferides. La tintura de farigola és molt efectiva contra l'acne.

En infusió s'utilitza contra la bronquitis, laringitis i antidiarreic. També posseeix propietats antiinflamatòries

CATÀLEG DE PLANTES AROMÀTIQUES 4: SAJOLIDA

Nom científic: Satureja montana    

Nom en Català: Sajolida

Nom en Castellà: Satureja

Nom en Anglès:  Savory

Nom en Francès: Sarriette

Informació: Nativa de les regions temperades i càlides de la Mediterrània, és un petit arbust semillenyós que pot assolir els 40 cm d'alçada, amb fulles verdes, oposades, oval-lanceolades. Les flors són petites i de color blanc. Li agraden els llocs assolellats i prefereix els terres que drenen bé.

Època: Sol recol·lectar-se al final de l'estiu, en plena floració i es pot consumir en fresc o un cop assecada a l'ombra.

Usos: A la cuina té reputació d'acompanyar molt bé llegums i carns, així com plats lleugers de pollastre o gall dindi. Té ús medicinal com a estimulant i afrodisíac. S'utilitza sovint com a herba espècia culinària, però té beneficis medicinals, especialment per a l'aparell digestiu. Tota la planta, i especialment els brots florals, són mitjanament antisèptics, aromàtics, carminatius, digestius, expectorants i estomacals.

CATÀLEG DE PLANTES AROMÀTIQUES 5: SÀLVIA

Nom científic: Salvia officinalis                  

Nom en Català: Sàlvia

Nom en Castellà: Salvia

Nom en Anglès: Salvia

Nom en Francès: Sage

Informació: És una planta perenne aromàtica de fins a 70 cm d'alçada. Tiges erectes i pubescents. Fulles peciolades, oblongues i ovals, més rarament lanceolades, amb la nervadura ben marcada. Flors blanc-violàcies en raïms, amb corol·la de fins a 3 cm, el llavi superior de les quals és gairebé recte; el calze és més petit que la corol·la amb tonalitats púrpures.

Època: La plantarem a mitjans o finals de primavera al seu lloc definitiu, encara que podem fer planter la primavera anterior per plantar-la, l'ideal és reproduir-la per esqueix llenyós a finals d'estiu.

Usos: La sàlvia repel·leix la mosca blanca, la papallona blanca de la col i els llimacs. A la cuina, la sàlvia s'utilitza com a potenciadora de la farigola i el romaní, com a aromatitzant, per emplenar carns i peixos i per amanir formatges. Les fulles s'utilitzen per a l'elaboració de te.

CATÀLEG DE PLANTES AROMÀTIQUES 3: POLIOL

Nom científic: Mentha Pulegium 

Nom en Català: Poliol

Nom en Castellà: Poleo

Nom en Anglès: Pennyroyal

Nom en Francès: Pouliot

Informació: Les seves erectes tiges quadrangulars, molt ramificades, poden arribar a mesurar entre 30 i 40 cm. Les fulles són lanceolades i lleugerament dentades, de color entre verd mitjà i fosc i es disposen oposades al llarg de les tiges. Les diminutes flors rosades neixen agrupades en estretes inflorescències globoses.

Època: L'època més recomanable per plantar-la és la primavera, encara que si ho fem a la tardor també podrem obtenir bons resultats, especialment si es fa amb esqueixos.

Usos: El seu ús més generalitzat és justament a Oaxaca, on és comú que la gent l'inclogui en platerets i begudes que generalment s'ofereixen a festes tradicionals de pobles. Es tracta d'un ingredient cerimonial, que acompanya a la perfecció receptes de fesols, mols i brous.

CATÀLEG DE PLANTES AROMÀTIQUES 2: TARONGINA

Nom científic: Melissa officinalis                    

Nom en Català: Tarongina

Nom en Castellà: Toronjil

Nom en Anglès:  Orange

Nom en Francès: Orange

Informació: És una planta herbàcia perenne que arriba a fer fins a 150 cm d'alçada. La tija és recta i ascendent, quadrangular, ramificada i lleugerament pilosa, creix anualment, ja que mor a l'hivern, però les arrels són perennes i torna a créixer.

També són piloses pel costat de l'anvers, tenen l'àpex agut, la inserció a la tija és cordada i la disposició a la fulla és de forma verticil·lada. Són de color verd, en general més fosc a l'anvers i més clar al revers i desprenen una aroma característica de llimona.
Tenen el pedicel curt, la corol·la corbada cap a dalt i eixamplada a la part superior, és bilabial amb el llavi superior recte i bilobulat i l'inferior trilobulat. El calze té tretze nervis i també és bilabial però a l'inrevés, amb el llavi superior de tres dents i l'inferior de dos.

Època: juny, juliol, agost, setembre

Usos: S'utilitza en infusió, en extracte fluid o sec o en essència. Es comercialitza la famosa aigua del Carmen o aigua de melissa, que s'obté per la destil·lació de diferents drogues amb alcohol. Aquestes drogues són principalment les fulles de melissa, però també la canyella, la nou moscada o el clau.

CATÀLEG DE PLANTES AROMÀTIQUES 1: MENTA

Nom científic: Mentha Piperita L.                                                     

Nom en Català: Menta

Nom en Castellà: Menta

Nom en Anglès: Mint

Nom en Francès: Menthe

Informació: Són unes plantes herbàcies perennes i aromàtiques que arriben a una alçada màxima de 120 cm aproximadament. Posseeixen estolons subterranis i superficials que sovint les converteixen en invasives. Les fulles, sovint lleugerament pubescents, es disposen en parells oposats, simples i de forma oblonga a lanceolada, sovint amb marge dentat. Les flors, de colors blanc o porpra, sorgeixen en espigues terminals, són bilabiades, amb quatre lòbuls desiguals. El fruit és una càpsula amb fins a quatre llavors.

Època: La collita pot tenir lloc generalment des del final de la primavera fins al començament de la tardor.

Usos: La destil·lació de la menta produeix un oli ric en mentol, substància de valor comercial i àmpliament utilitzada en la producció d'aliments com llaminadures, locions per afaitar, productes bucals (crema dental, col·lutori), perfums, insecticides ...

Trobada d'Escoles Verdes

El 9 de novembre de 2021 es va organitzar, de nou, la Trobada anual d'Escoles Verdes. En aquesta trobada hi van participar els Comitès Ambientals dels 9 instituts que són Escola Verda de la comarca de La Selva.

Hi van participar 89 alumnes i 17 docents. El punt de trobada va ser l'institut Vescomtat de Cabrera d'Hostalric. Els alumnes van presentar actuacions que fan com Escola Verda als respectius instituts, van visitar l'institut amfitrió acompanyats pel Comitè Ambiental i van visitar la bassa que s'ha construït assessorats per la Societat Catalana d'Herpetologia. Va ser una jornada molt enriquidora que va permetre el retrobament presencial després de 2 anys de contacte virtual.

Comitè Ambiental 2021-2022

 Comencem el curs amb la constitució del comitè ambiental d'aquest any.

Són 45 delegades i delegats que representaran les seves aules dins de la Comissió Ambiental del Montsoriu.

Aquest any, després d'uns cursos de confinaments i restriccions, arranquem amb moltes ganes i noves propostes que anirem ensenyant.

Hem apadrinat 3 ximpanzé!

Gràcies a la campanya de recollida de mòbils que fa temps que teníem en marxa, hem pogut enviar més de 80 mòbils vells a reciclar. Les bateries d'aquests mòbils seran reciclades per extreure'n els minerals i reaprofitar-los. Evitant així, haver d'extreure minerals nous de les mines del Congo. Amb aquesta acció, ajudem a protegir un entorn on els ximpanzés es veuen amenaçats per les mines de coltan. Per agrair-nos aquest gest, la fundació Jane Goodall ens ha regalat l'apadrinament de 3 ximpanzés per un any. 

Així que, som padrins de:

Lemba

Kabi

Anzac